TRINAMILAN.CAT

A partir d'avui, Platxèria serà actiu a l'adreça:

http://www.trinamilan.cat

Properament estarà redireccionat directament, mentrestant cliqueu....

Gràcies

Vacances i viatges III

I llavors va ser quan les hores van marxar,
a les antípodes del paisatge diari,
les flors i l'aigua no són les mateixes
la llum és més potent
i el món és un altre.

Curulls de sensacions en aquesta matinada
del parc de Kakadu,
passem billabongs i koales
fins arribar a les aigües plenes d'ocells.
Un cocodril ens guaita esmaperdut
a la vora del riu.

Hores i hores de sensacions.

Llibre: The Millenium series d'Stieg Larsson
Pel·lícula: Wal-e d'Andrew Stanton
Música: Shut up and let me go by The ting tings

Beijing 2008, Olimpíada i d'altres

Cerimònia inaugural Beijing 2008




Amnistía Internacional sobre Beijing 2008



Anunci de Richard Gere per a Lancia amb el Tibet

Vacances i viatges II

Els viatges tenen capítols que recordem amb guió i foto, són històries viscudes que ens acosten al món i a nosaltres mateixos. En aquesta mini història que recordo aquests dies, Austràlia es mereix algun apunt més. Massa gran i massa intens com per despatxar-la en un post, tot i que sigui amb l'Uluru.
Perquè la següent para va ser la Gran Barrera de Corall a la costa est del continent australià, a Queensland, que no en va se'n diu perquè les reines sempre han gaudit del bo i millor. Un paisatge selvàtic, tropical, res a veure amb el desert de la gran muntanya sagrada.

A Port Douglas vam pujar en un iot fantàstic que et porta fins a la Gran Barrera i allà, amb la por al cos, vam fer snorkel envoltats de mantes i taurons, i amb els monitors ben a prop. S'ho val. Els milers de peixos de colors, els coralls, l'aigua neta i transparent, eren com a les pel·lícules i més. Una experiència que no s'oblida i que vam acabar al pub del port bevent unes cerveses ben fredes i mirant rubgy als pantallots amb una gernació d'australians bojos que cantaven Good save the queen...és el que hi ha.

Llibre: Remembering Babylon de David Malouf
Pel·lícula: Master and commander de Peter Weir
Música: Soundtrack Boccherini per a Master and Commander

Vacances i viatges

No entenc les vacances sino van aparellades amb un viatge que ha de ser amanit amb aeroports, maletes i càmera de fotos, és norma, però sobretot ha de ser una vivència nova, el recull d'emocions que ens proporciona el desconegut, allò que per a nosaltres és sorprenent, és nou, és diferent.
Mentre arriba el viatge d'aquest estiu, aniré recordant altres viatges d'altres estius, amb les fotos corresponents.

Avui Austràlia. A la foto l'Uluru, la muntanya màgica dels aborígens australians, al bell mig del continent, on s'arriba desprès de milers de kilòmetres de carreteres que travessen el desert, plenes de cangurs al vespre i de camions-trains durant el dia.
El lloc on la conexió de la terra i els deus, en el món dels somnis, es troben. Tornarem.

Llibre: Breath de Tim Winton
Pel·lícula: Generació robada de Phillip Noyce
Música: I believe in you de Kylie Minogue

Hancock

Will Smith ha tornat a fer-ho. Ser el protagonista una peli, Hancock, ser el més divertit, posar-se el públic a la butxaca des del primer moment i fer-nos-ho passar genial durant tot el temps. Smith s'està convertint en l'actor de moda del cinema americà, és el més ben pagat en aquest moment, és l'Obama del cinema.
Analitzem-ho. La pel·lícula és una història d'anti-herois que és la forma que estan prenent les pelis de supermans i batmans darrerament, sembla que el proper Cavaller fosc va pel mateix camí. Per emergir del seu malson troba l'ajut inestimable d'un coach, el model de suport personal que està de moda i la inestimable col·laboració d'una Charlize Teron, més guapa que mai. Però a més, la peli és de Peter Berg, un director amb ofici i el guió té consistència. Una peli per a tots en época estival, quant una mica de marxa i una altra d'emoció són suficients per omplir una tarda d'agost.

PD.- La Mònica m'ha donat el premi a l'esforç personal...d'aquells premis que ens donem els penjats dels blogs de tant en tant, perquè sóm humans. Per això he fet el post del Hancock, en honor seu ( no li arribo a la sola de la sabata en cinema..). I per donar premis..doncs tots els del meu blogroll el tenen...ara no puc destriar que cau un sol de campionat i les neurones treballen més lentament de l'habitual...

Llibre: El conte de la criada de Margaret Atwood
Pel·licula: Hancock de Peter Berg
Trailer de Hancock:

Ich danke dem deutschen Volk

Obama ha triomfat a Berlin. El seu discurs davant la Columna de la victòria ha estat carregat de simbolisme, tot i no haver-lo pogut fer davant la Porta de Brandenburg. Ell ha fet reviure a tots els berlinesos el famòs discurs de Kennedy quan va dir: Jo sóc un berlinès, l'any 1963, perquè el significat dels dos events s'assembla : voluntat de pau, noves perspectives i regeneració política, llavors era la guerra freda i ara és la conseqüència de la invasió d'Iraq i la intervenció a Afganistan.
De fet Obama representa l'alenada d'aire fresc que basa la seva política en l'acord i la no intervenció militar. Es va declarar contrari a la guerra d'Iraq d'antuvi, i si acompleix el que proclama, podria significar una nova forma d'entendre la política de la màxima i per ara única potència política al món. El meu amic Ferran us farà un resum més acurat que jo perquè ho ha viscut en directe a Berlin.

La significació especial que té el fet de ser negre i tenir moltes possibilitats d'arribar a President d'EEUU ha fet que la gira que està fent es converteixi en una autèntica obamamania. S'ha de dir que a més ha sabut utilitzar el més innovadors sistemes de publicitat i comunicació amb els seus votants i elmón en general. Obama està a twitter,a facebook, a myspace o a youtube. De fet si mireu la seva pàgina, trobareu que és dels pocs polítics amb presència activa a tots els espais de comunicació a la xarxa i aquest és un actiu fonamental.
Serà aquest el nou president dels EEUU? Aconseguirà modificar la forma d'entendre les relacions internacionals, l'economia, la política amb majúscules? Ell diu que pot: Yes, we can.

Llibre: Lincoln de Gore Vidal
Pel·lícula: Thirteen days de Roger Donaldson
Música: Yes, we can de Barack Obama Friends